Una papallona artificial japonesa

Un grup d'investigadors japonesos han creat un model artificial de la papallona Papilio machaon amb l'objectiu d'entendre millor el seu vol.

Es tracta d'una espècie de papallona que es caracteritza per presentar unes ales molt llargues que es mouen lentament, fent que volin de manera diferent a la resta. A més, també es diferencien dels insectes voladors perquè les seves ales anteriors coincideixen parcialment amb les posteriors, de manera que els dos parells d'ales es mouen com una sola. Això fa pensar que aquestes papallones estan limitades a un vol simple que obliga als seu cossos a fer moviments ondulants durant el vol.
Per aquest motiu i per conèixer més bé el vol, els investigadors Tanaka i Shimoyama van construir la papallona 'Ortnithopter'.

En la seva construcció, es va utilitzar fusta per al seu cos i un cigonyal de filferro accionat per una lliga de cautxú i una capa de polímer fi per a les ales. A més, es va emular la distribució de la rigidesa d'una ala real.
El model de papallona presenta la mida i el pes real d'aquesta espècie i pot volar tal i com ho fan les de veritat.

Els investigadors van filmar el vol d'aquesta papallona i han pogut confirmar la teoria de que el moviment ondulatori del cos durant el vol és provocat per la força aerodinàmica vertical de les ales. A més, han confirmat també que aquestes papallones necessiten tenir venes a les ales per poder mantenir un vol estable sense la necessitat d'ajustar-les contínuament, tal i com fan altres insectes.

L'article referent a la investigació es pot trobar publicat a Bioinspiration & Biomimetics.

"Torcal de Antequera"

Dins el municipi d'Antequera, situat a la zona centre de la Província de Málaga, es troba el 'Torcal de Antequera', qualificat com un dels paisatges càrstics més impressionants de tota Europa i amb una àrea de 20 quilòmetres quadrats.
Es tracta del primer territori d'Andalusia reconegut com a Espai Natural Protegit l'any 1929 i actualment considerat com a Paratge Natural en reconeixement als seus importants valors naturals: geomorfologia, flora, fauna i paisatge.

'El Torcal' comprèn quatre zones geomorfològiques ben diferenciades: 'Sierra Pelada' a l'est, 'Torcal Alto' al Sudest, 'Torcal Bajo' situada entre les dues anteriors i talls i vessants.

Està constituït per roques calcàries de tres tipus: oolítiques, brechoides i clàstiques, les quals tenen el seu origen en el fons marí durant el període Juràssic, entre 250 i 150 m. a. enrere.

Els sediments acumulats en el fons del mar s'agregaven per mitjà de l'acció cimentadora de les sals i precipitats de la dissolució marina. Empesos per les forces del plegament alpí van emergir a la superfície, conservant bona part de la seva horitzontalitat tot i haver ascendit més de 1.000 metres sobre el nivell del mar (punt màxim de 1.336m). Fet que permet contemplar en el paratge fòssils com els coneguts Ammonites:

Més endavant es van produir fractures que van generar esquerdes i formant carrerons que avui en dia permeten visitar aquest meravellós paratge.

L'horitzontalitat de les roques queda accentuada per l'erosió de l'aigua de pluja, fet que fa que 'El Torcal' sigui un paisatge dinàmic, esculpint una gran varietat de peces naturals a les quals se'ls pot atribuir similituds amb formes de la vida quotidiana, com per exemple:

'El tornillo' i 'El sombrerillo'

Flora

'El Torcal de Antequera' és una zona geogràfica rica i variada en flora, amb un gran nombre d'espècies endèmiques rupícoles de gran interès, com Nepeta amethystina subsp anticaria, que han obligat a crear una àrea de reserva dins el 'Torcal Alto'. Hi ha constatades 664 espècies diferents que s'agrupen en: 12 espècies de líquens, 77 de Briòfits, 10 de Pteridòfits i 565 d'Hespermatòfits.

En general destaquen espècies com Saxifraga biternata, Linaria anticaria, Silene andryalifolia o Dianthus anticarius.

Fauna

Aquesta és també molt important en el paratge on les espècies de vertebrats inventariats arriba a 116 classificades en: 1 espècies d'amfibi, 11 de rèptils (fardatxo, serp verda, escurçó ibèric, etc.), 82 d'aus i 22 de mamífers (cabra salvatge, guineu, etc.) . Existeixen també un gran nombre d'invertebrats, majoritàriament insectes.

Un dels valors més destacats de la fauna és la riquesa d'aus, sent declarat el paratge com a Zona Especial per a la Protecció de les Aus (ZEPA). D'aquestes caldria destacar: l'àguila real, el falcó peregrí, l'àguila cuabarrada, el voltor, el duc i moltes més.

Llistat de flora i aus que es poden trobar: Waste

L'ésser humà i 'El Torcal'

La presència de l'home en 'El Torcal' ha esta molt diversa al llarg del temps. Es remunta a la Prehistòria gràcies a la trobada de restes de pobladors neolítics trobades en diversos jaciments, sent el més important el de la 'Cueva del Toro'.

També s'ha trobat restes més recents d'origen romà que indiquen l'ús dels recursos geològics de la zona per a la construcció, així com també d'origen àrab amb tombes i material divers.

Per tant, 'El Torcal de Antequera' constitueix un component de gran importància a nivell natural, però també a nivell històric.

Biodiversitat: una granota amb nas de Pinotxo, el cangur més petit del món...

La biodiversitat comprèn la gran varietat d'éssers vius i ecosistemes que hi ha a la Terra, així com els patrons naturals que la conformen i resulten de l'evolució en el temps. De manera que, la celebració d'avui, 22 de maig, com el dia de la biodiversitat porta a reflexionar sobre el paper tant important d'aquesta en la riquesa, salut i benestar de tots.

Aquesta setmana, coincidint amb la celebració, s'ha donat a conèixer una noticia interessant i curiosa, ja que un equip de biòlegs ha descobert a les muntanyes Foja de Papua, Nova Guinea un conjunt d'espècies molt característiques i fins ara desconegudes.

Destaquen principalment una granota amb un nas retràctil, el cangur més petit del món, una salamandra similar a un cargol, un ratpenat que s'alimenta del nèctar de les flors, una papallona de color blanc i negre i dos coloms imperials.

D'aquestes noves espècies la que més curiositat ha despertat és la granota que, segons indiquen els científics, presenta una protuberància similar a un nas que es dirigeix cap amunt quan el mascle es troba a prop. Aquest descobriment en concret, va ser per casualitat ja que un dels biòlegs la va trobar a sobre d'una bossa en el campament.

Tot i el fet de que encara es troben en el món espècies desconegudes, en l'actualitat hi ha un gran nombre d'aquestes que es troben en perill d'extinció.

És necessari prendre mesures al respecte perquè no és possible veure la pèrdua continua de diversitat biològica com una qüestió independent de les preocupacions fonamentals de la societat. Per aquest motiu i per prendre consciència de la situació, la International Union for Conservation of Nature (IUCN) presenta les dades que es mostren a continuació, on es presenten el nombre d'espècies en perill segons el grup taxonòmic i la proporció d'espècies segons la categoria de risc:

Cèl·lules sintètiques

Un equip de científics de l'Institut J. Craig Venter de Estats Units han presentat a la revista Science el bacteri 'Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0'.

Han aconseguit que un genoma creat per ells mateixos pugui controlar les funcions d'una cèl·lula bacteriana. L'experiment s'ha basat en la substitució del genoma del bacteri Mycoplasma capricolum per un de sintètic dissenyat amb la seqüència genòmica de Mycoplasma mycoides. A partir de la substitució, han pogut veure com la cèl·lula actua, produeix proteïnes i s'autoreplica.

Anteriorment, els científics ja havien aconseguit, per una banda, sintetitzar i copiar químicament un genoma bacterià i per l'altra, trasplantar el genoma d'un bacteri a un altre; però el que han aconseguit ara és unir aquests dos mètodes en un.

El genoma sintètic és una còpia de l'original a excepció de 14 gens. D'aquests, dos es van desorganitzar durant el procés, mentre que els 12 restants es van eliminar o alterar intencionadament. 10 gens d'aquests es van alterar per formar quatre seqüències que permeten diferenciar el genoma sintètic del natural i reemplacen gens que no eren essencials per a la viabilitat de l'organisme.

De cares al futur, els científics tenen intenció de dissenyar altres genomes més originals i crear bacteris capaços de dur a terme funcions específiques per ajudar a resoldre problemes energètics o mediambientals. I també creuen que això ajudarà a comprendre millor els mecanismes bàsics que dirigeixen la vida.

Tot i això, es tracta d'un experiment que comporta implicacions ètiques i socials importants, en relació a la síntesi de vida. En aquest sentit, els autors creuen que el descobriment, tot i les repercussions, té un gran potencial per al bé de la societat si s'utilitza amb prudència.

Per a més informació: Science Research Article.

Extincions massives i situació actual

En un article publicat el passat 26 d'abril en la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences', investigadors de la universitat d'Stanford comenten noves evidències sobre la gran extinció massiva que va tenir lloc a la Terra fa 250 milions d'anys, al final del Pèrmic.

L'anàlisi del calci incrustat en roca calcària suggereix que les erupcions volcàniques que hi van tenir lloc, van expulsar grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera causant l'acidificació dels oceans amb la conseqüent aniquilació del 90% de la biodiversitat marina i gran part de la terrestre. Abans de les erupcions, l'oceà contenia diverses espècies de coralls, algues, cloïsses i cargols; però després, el món aquàtic va passar a estar dominat per bacteris.

Jonathan Payne, professor de la Universitat d'Stanford, comenta que el calci trobat a la província de Guizhou al sud-est de Xina, ajuda a respondre la gran pregunta que els científics s'han fet durant dècades: 'Què va causar l'extinció en massa?'; ja que al llarg del temps s'han proposat possibles raons que inclouen asteroides, volcans i nivells d'oxigen baixos en l'aigua.

En un principi, Payne i els seus investigadors creien que els isòtops de carboni ja estudiats indicaven als volcans com a causa principal, però no es podia distingir clarament de les altres possibilitats.

Fa dos anys, es van adonar que el calci de la roca podria donar la resposta ja que aquest seria diferent abans i després de l'extinció. Així, a partir de l'observació de canvis en la proporció d'isòtops de calci de pesats a lleugers en fòssils de diferents períodes de temps, han pogut deduir els canvis químics que van tenir lloc en el medi. D'aquesta manera, han trobat que els canvis de proporció en el calci encaixen amb la senyal predita per a l'acidificació dels oceans i que la senyal de diòxid de carboni procedeix de les erupcions volcàniques de les Trampes Siberianes.

Es tracta d'un descobriment que pot tenir paral·lelismes amb el canvi climàtic i l'acidificació actual.

En l'extinció, l'equip ha calculat que es van alliberar entre 13.000 i 43.000 gigatonelades de carboni a l'atmosfera i en comparació, els científics estimen que actualment s'alliberarien 5.000 gigatonelades de carboni si s'utilitzessin tots els combustibles fòssils de la Terra.

A simple vista, Payne comenta que pot ser que no estiguem alliberant tanta quantitat de carboni com les Trampes Siberianes, però si que ho estem fent a un ritme més ràpid. A més, el Consell de Recursos Nacionals ha informat de que la química dels oceans està canviant ràpidament degut al diòxid de carboni alliberat a l'atmosfera i diversos estudis han mostrat que una major acidesa en els oceans redueix la fotosíntesi, l'adsorció de nutrients, el creixement i la reproducció dels organismes marins.

Per aquest motiu, cal ser conscients de la necessitat de regular les emissions, ja que tot i que la situació no seria tan extrema com fa 250 milions d'anys ens podríem trobar amb greus problemes.

Desxifrant els codis d'unió del genoma

Investigadors de la Universitat de Toronto han publicat, el passat 6 de maig, a la revista Nature l'article 'Deciphering the Splicing Code', on l'equip descriu com el codi ocult dins el DNA explica com un nombre limitat de gens humans poden produir missatges genètics i generar òrgans de gran complexitat.

L'any 2004, la seqüenciació del genoma humà va permetre trobar aproximadament 20.000 gens; però també es va descobrir que aquests consten de milers de missatges genètics que són utilitzats per les cèl·lules vives per generar instruccions sobre l'activitat cel·lular. El nou coneixement d'aquests missatges ha estat possible gràcies a la utilització d'un nou mètode d'anàlisi biològic assistit per ordinador que troba contrasenyes ocultes en el genoma, les quals s'anomenen 'codis d'unió'.

Fins ara els investigadors no podien predir la reordenació o unió dels missatges genètics dins una cèl·lula viva, però a partir d'aquest l'estudi s'han pogut realitzar prediccions precises.

El descobriment científic permetrà entendre millor processos complexes dins les cèl·lules, ajudant a prevenir malalties de gran importància en l'actualitat com el càncer o desordres neurodegeneratius.

Sensors bioquímics en cèl·lules vives

Un grup d'investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha fabricat xips de silici que incorporen diacetat de fluoresceïna, el qual pot interactuar amb substàncies intracel·lulars i les converteix en sensors.

En la investigació, els xips han estat introduïts en cèl·lules humanes i també de Dictyostelium discoideum, una ameba unicel·lular, on han pogut comprovar com aquestes es mantenien vives durant set dies després de la introducció.

A més, l'equip de l'experiment ha demostrat que els xips poden estar formats per diversos materials, així com incorporar estructures nanomètriques mecanitzades. Un dels investigadors, José Antonio Plaza, ha comentat que seria possible incorporar sensors mecànics, tèrmics o magnètics, i fins i tot combinar un sensor i un actuador permetent detectar si la cèl·lula es troba en condicions òptimes.

Aquesta nova tecnologia es podria començar a aplicar en estudis de biologia cel·lular per conèixer paràmetres intracel·lulars en viu i en temps real i conèixer l'actuació en una determinada part de la cèl·lula. Fins i tot, en un futur, es podria arribar a aplicar en la biomedicina.

Pluja artificial amb làser

Un equip de físics de Berlín (Alemanya) ha induït al laboratori la formació de núvols amb la posterior caiguda de gotes de pluja. L'experiment, publicat a Nature Photonics, s'ha dut a terme per mitjà de l'emissió de pols breus de llum làser infraroja en una càmera d'aire amb aigua saturada a -24ºC.

El làser permet generar núvols per l'extracció d'electrons dels àtoms en l'aire que afavoreixen la formació de radicals d'hidroxil. Aquests converteixen el diòxid de sulfur i el nitrogen de l'aire en partícules que donaran lloc a les gotes de pluja.

A més, els científics han volgut anar més enllà i s'ha provat el làser a l'exterior. En aquest cas al cel de Berlín, durant diferents nits i amb condicions atmosfèriques diferents. Els investigadors han pogut comprovar la formació de les gotes de pluja, però no encara la formació directa de núvols.

S'han acabat els càntics populars i els balls rituals per atraure els núvols en època de sequera, d'aqui poc arriba la pluja artificial!

Beneficiats de l'escalfament global

Com ja es coneix, l'escalfament que esta patint la terra causa greus problemes, però també hi ha beneficiaris d'aquest, com per exemple:

- Les meduses, en contrast amb els temps difícils que estan passant la majoria dels organismes marins, estan augmentant la seva mida mitjana i es troben en temps favorables amb les condicions que s'estan experimentant als oceans (acidificació i increment de la temperatura). A més, es veuen beneficiades per la sobrepesca ja que disposen de més plàncton i menys competència per l'aliment.

- Groenlàndia (Greenland), fent honor al seu nom, s'està convertint en una terra més verda. El gel està desapareixent i dóna lloc a més terres per al cultiu, de les quals s'estan beneficiant els agricultors.

- La verola, que va ser declarada com eradicada l'any 1979, ara sembla ser que amb l'escalfament i el desglaç del gel de la tundra, podria reaparèixer a conseqüència del possible alliberament del virus atrapat en les bombolles d'aire, ja que té la capacitat de viure durant dècades sota el gel.

- Les muntanyes també s'estan beneficiant, ja que el desglaç dels glacials estan alliberant els pics més alts de la terra i sense aquest pes, poden créixer més fàcilment. És el cas dels Alps, on les muntanyes creixen 0,088cm per any.

- I a més, els satèl·lits estan girant més ràpid a causa de l'augment del CO2 a l'atmosfera. Això afecta a la termosfera i la fa menys densa, permetent accelerar la velocitat dels satèl·lits i allargant la seva vida operativa.

Investigant els gens de la mitosi

El procés de divisió cel·lular, anomenat mitosi, és un mecanisme molt conegut, però encara no se sap molt sobre els gens que intervenen exactament en aquest. Motiu pel que es crea el consorci d'investigació europeu anomenat MitoCheck.

Aquest té l'objectiu de conèixer en profunditat el mecanisme, estudiant les cèl·lules en divisió per saber el paper que té cada gen per separat en la mitosi.

Recentment han aconseguit obtenir vídeos que capten seqüències de la divisió formades per 190.000 fotografies, fent servir la tècnica Time-lapse (incrementant la velocitat). Gràcies a això, s'ha fotografiat la desactivació d'aproximadament 21.000 gens i s'ha pogut conèixer l'efecte d'aquests en la divisió cel·lular.



Segons Jan Ellenberg, biòleg del Laboratori Biològic Molecular Europeu (EMBL) i coordinador de MitoCheck, es tracta d'una investigació molt important que ha permès obtenir informació clau per entendre millor el procés, el qual es troba estretament relacionat amb la proliferació massiva de cèl·lules, el càncer.

Per a més informació visitar la web del consorci on es pot accedir a la base de dades pel nom dels gens, el nom del RNA o el fenotip mitòtic.

Inauguració del Laboratori de Microscòpia Avançada a Zaragoza

Aquesta setmana s'ha inaugurat, al Campus Ebre de la Universitat de Zaragoza, l'edifici d'Instituts Universitaris d'Investigació que inclou tres centres: l'Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexes, l'Institut d'Investigació en Enginyeria d'Aragó i l'Institut de Nanociència d'Aragó que inclou el Laboratori de Microscòpia Avançada (LMA). Aquest conté un dels microscopis més avançats del món, el Titan, que té una resolució dins el rang del sub-angstrom (la deumilionèsima part d'un mil·límetre) i permet observar materials microscòpics i analitzar les seves propietats.

Gràcies a aquestes instal·lacions, es podran desenvolupar biosensors per detectar virus o proteïnes i també nous materials per als camps de la farmacologia, la biomedicina, la biotecnologia, l'electrònica, la nanotecnologia i l'agroalimentació. A més, es podrà també treballar en els sectors de l'automoció i les energies renovables.

El LMA pertany al Mapa d'Instal·lacions Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) del qual també en formen part el Gran Telescopi de Canàries i el Sincroton Alba de Barcelona.

Feliç dia de Sant Jordi!!

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Bacteris que transformen urani i netegen llocs radioactius

La investigació, duta a terme pel Laboratori Nacional d'Argonne a Estats Units, ha donat a conèixer la possible utilització, en llocs radioactius, de bacteris que transformen un urani (VI) que és soluble en aigua, tòxic i radioactiu al urani (IV) menys soluble i menys perjudicial.

Els bacteris podrien estabilitzar aquests llocs i reduir la contaminació d'urani en aqüífers i altres ecosistemes. A més, també podrien canviar químicament altres elements com el ferro i els sofre.

Fins ara, tots els estudis referents a aquests bacteris havien estat centrats en el laboratori; però en el present estudi ja s'ha començat a treballar al camp per primer cop. Estan estudiant en tres llocs d'Estats Units, contaminats per urani a causa de la proliferació nuclear de l'era de la Guerra Freda.

Els investigadors han estudiat la transformació d'urani a nivell atòmic per mitjà d'acceleradors d'electrons i un sistema d'emmagatzematge de la Font Avançada de Fotons (APS).

Tot i l'èxit de les transformacions, encara no tenen intenció d'utilitzar els bacteris de forma rutinària, ja que cal entendre molt millor el procés abans de treballar a major escala.

L'evolució territorial de les serps cegues

L'anàlisi genètic d'una nova família de serps cegues, trobades a l'illa de Madagascar, mostra que ja existien en aquestes terres abans de que fossin una illa.

Aquest tipus de serps fan aproximadament 30cm de llarg i actuen de forma molt similar als cucs, a diferència de que tenen columna vertebral i escates petites.

Segons els investigadors, la deriva continental va causar una gran impacte en aquestes serps, les quals es trobaven esteses per tot arreu, i va donar lloc a la separació de les poblacions.

Madagascar es va separar de l'actual Índia fa aproximadament 94 milions d'anys i des de llavors les serps que van quedar a l'illa han anat evolucionant independentment i donant lloc a la nova família trobada.

Actualment, però, es contemplen altres possibles causes de la separació evolutiva d'aquestes serps, ja que existeixen més espècies cegues sense una aparent influència de la deriva continental. Per exemple, les aparegudes misteriosament a Austràlia fa 28 milions d'anys, període en que no existien connexions d'altres terres amb el continent; o les trobades a Àfrica i Sud Amèrica separades fa 68 milions d'anys, mentre que els dos continents ho van fer 40 milions d'anys després.
Això porta a pensar que, en aquella època, les serps van realitzar grans viatges en busca d'un hàbitat i que devien de travessar oceans, per mitjà de vegetació flotant, per arrivar a certes terres.

Organismes pluricel·lulars viuen sense oxigen

Aquesta setmana, s'han donat a conèixer els primers animals pluricel·lulars que viuen completament sense oxigen. Es troben en un dels ambients més inhòspits de la terra: l'Atalante del Mar Mediterrani, a 3,5km de profunditat i proper a l'illa de Creta.

Aquesta zona conté aigües amb elevades concentracions de sal, fent que siguin molt denses i no es puguin barrejar amb les aigües oxigenades més superficials.

Fins ara, es coneixia que hi vivien organismes unicel·lulars, però per mitjà de l'estudi publicat a la revista digital BMC Biology el 6 d'abril, s'ha pogut conèixer que també hi viuen i es reprodueixen certs organismes pluricel·lulars en els sediments d'aquestes aigües.

Els investigadors han descrit tres noves espècies d'animals petits anomenats 'Loricifera', els quals no fan més d'1mm i tenen una mobilitat reduïda.

A partir del descobriment es van recollir exemplars i per mitjà de sondes fluorescents i altres tècniques moleculars es va poder comprovar que eren organismes vius. També es van trobar exemplars amb ous i d'altres en fase de muda, donant a entendre que aquests animals viuen en aquests sediments.

Per mitjà de l'estudi a laboratori, sembla ser que a les cèl·lules dels 'Locifera' els hi falta la presència de mitocondris, els encarregats de donar energia a la cèl·lula per mitjà de l'oxigen. Enlloc d'aquests orgànuls, tot indica que podrien tenir uns hidrogenosomes que fan una funció similar, però en entorns sense oxigen. A més, al costat d'aquests orgànuls han trobat també organismes unicel·lulars amb forma de bacils que podrien estar en simbiosi amb els pluricel·lulars.

És tracta d'un descobriment molt important ja que pot ajudar a entendre millor la vida en els oceans fa milions d'anys quan no hi havia oxigen.

Un regal genètic del sushi

A partir d'un estudi sobre el bacteri Zobellia galactanivorans, entre d'altres, i la seva font d'aliment, les algues del gènere Porphyra ('nori'), s'ha descobert que aquests microorganismes contenen un enzim anomenat 'porphyranase' que trenca els carbohidrats del nori. Però el més impactant és que, per mitjà de la seqüenciació i la comparació de dades, han trobat que els bacteris, a part de trobar-se a l'oceà també viuen en simbiosi amb d'altres dins els intestins dels japonesos.

El 'nori' és utilitzat com a embolcall en molts tipus de sushi, els coneguts 'makis', i l'estudi ha donat a conèixer que les persones que habitualment mengen sushi i altres aliments amb aquesta alga, tenen com a part de la seva microbiota intestinal aquests bacteris mentre que la resta no.

Els científics han comparat els gens de la microbiota intestinal de 13 voluntaris japonesos amb els gens enzimàtics de 18 americans i només han trobat els gens d'origen marí en els primers.

Actualment es coneix que una persona a Japó menja de mitjana 14,2gr d'algues al dia, pel que els investigadors creuen que el contacte diari de l'intestí amb el nori i per tant amb els bacteris que es troben a la seva superfície, han donat lloc a que aquests formin part de la microbiota intestinal.

Es creu que amb aquests bacteris, els japonesos poden obtenir part d'energia i nutrients provinents del nori que les altres persones no poden, ja que contenen els enzims específics per digerir l'alga.

Aquest fet mostra com els humans connectem amb la biosfera que ens envolta, donant una idea de com els organismes vius depenem els uns dels altres i de com el medi on vivim influeix en l'evolució.

Llacuna amb arsènic...i vida!

Un grup d'investigadors ha trobat flamencs i microbis, aquests últims encara no identificats, que aconsegueixen viure a la "Laguna del Diamante" a Argentina que es caracteritza per contenir aigües salobres, hiperalcalines i amb elevats nivells d'arsènic.

Aquests organismes poden ser claus per crear noves aplicacions científiques en base a la seva resistència a les condicions extremes de la llacuna, ja que cal tenir en compte també que aquesta es troba a 4.600m per sobre del nivell del mar (més radiació ultraviolada i menys oxigen) i la presència de gasos tòxics que desprèn el volcà Maipo, actiu i molt proper.

És realment sorprenent que hi visquin organismes en aquestes condicions, especialment flamencs els quals s'alimenten dels tapets microbians mitjançant la filtració de l'aigua. A més, en aquests tapets, s'ha trobat també un mineral desconegut, compost per carbonat de calci i petits esculls de cristall vermell.

Actualment s'està treballant en la seqüenciació genètica dels microorganismes trobats als tapets i es té l'esperança de descobrir en aquests característiques útils per a aplicacions mèdiques o comercials; així com també obtenir informació primordial per entendre millor l'inici de la vida, ja que les condicions extremes de la llacuna són similars a les de la Terra arcaica.

Font: Nature News.

Projecte de gran reserva marina amb controvèrsia

El govern del Regne Unit té intenció de crear la reserva marina més gran del món (545.000 km2) a l'arxipèlag de Chagos, al sud de l'Índia.


Aquesta zona, considerada un 'hotspot' de biodiversitat, és un dels ecosistemes marins més rics del món amb més de 220 espècies de corall i més de 1.000 espècies diferents de peixos.

Actualment, 270.000 persones han signat per donar suport al projecte, mitjançant la pàgina web 'Protect Chagos'; però tot i això, hi ha controvèrsia per part de la població originària de Chagos, els quals van ser desallotjats de l'illa de 'Diego Garcia' per motius militars i de defensa. Actualment, encara no se'ls ha permès tornar a la seva terra i consideren que, amb la creació de la reserva, serà més impossible tornar ja que es prohibirà la pesca a la zona, així com també altres activitats, dificultant la forma de vida en les illes. Per a més informació: BBC News.

L'empremta bacteriana en la identificació forense

Un grup de científics ha donat a conèixer, per mitjà de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), una possible nova tècnica d'identificació forense basada en el rastre únic de microbis que les persones, fins i tot les més netes, deixem amb les mans; funcionant com una empremta dactilar i revelant la nostra identitat.

Això és possible perquè, segons el biòleg Noah Fierer, cada persona deixa un rastre únic de bacteris a diari.

La tècnica, encara en fase preliminar, es basa en la seqüenciació genètica i presenta una precisió del 70-90%, la qual es pretén augmentar quan es perfeccioni el mètode.

A més, és una investigació important perquè també pot ser molt útil quan és difícil obtenir DNA humà d'objectes, sent més fàcil recollir el bacterià deixat per les persones.

Per a més informació: BBC News.

Curiositats sobre l'aigua

Curiositats per conèixer una mica més l'importància de l'aigua, les seves característiques i alguns descobriments recents:

- El 70% de la Terra està cobert d'aigua; però només un 3% és aigua dolça, la majoria de la qual està congelada (2%).

- En un període de 100 anys, una molècula d'aigua passa 98 anys a l'oceà, 20 mesos en gel, 2 setmanes en llacs i rius i menys d'una setmana a l'atmosfera.

- Les gotes de pluja no tenen la típica forma de llàgrima sinó que són aixafades amb forma esferoide, tal i com han pogut comprovar els científics a partir de càmeres d'alta velocitat.

- Una persona pot sobreviure un mes sense alimentar-se, però només set dies com a màxim sense beure aigua.

- Enginyers de la Universitat de Florida han creat una superfície plana que no s'humidifica, les gotes d'aigua rellisquen per sobre. Això s'ha aconseguit reproduint en el plàstic la forma i els patrons dels pèls microscòpics que creixen en els cossos de les aranyes, dissenyats per a que aquestes estiguin sempre seques.

- En la Universitat de Tokio han desenvolupat un material anomenat aigua elàstica a partir d'una barreja de dos grams d'argila, matèria orgànica i aigua natural. És molt útil per fabricar medicaments i per reparar teixits.

- La urticària aquagènica és una reacció al·lèrgica molt rara a l'aigua que presenten molt poques persones, una trentena de cassos registrats. Es creu que és deguda a la presència d'un antigen que activa el sistema immune. En contacte amb l'aigua, l'antigen es dissol i fa que les cèl·lules defensores alliberin histamina causant picor, erupcions i altres símptomes al·lèrgics.

El peix-ratpenat de llavis vermells

La natura sempre sorprèn per la seva diversitat, portant espècies úniques i raríssimes com l'anomenat peix-ratpenat de Darwin amb llavis vermells (Ogcocephalus darwini), el qual es troba en climes tropicals.

És un peix impressionant i misteriós per la seva peculiar morfologia.

En el vídeo que es mostra a continuació, apareix un exemplar trobat per casualitat quan es buscava una altra espècie rara de peix a les aigües de l'illa de Cocos al Pacífic.

No sol ser un gran nedador, sinó que normalment es dedica a 'caminar' pel fons de l'oceà.

Trobades 7 espècies de felins en una sola àrea a l'Índia

Gràcies a un estudi de 2 anys (2007-2009), en els boscos de Jeypore-Dehing en Assam, Índia; la biòloga Kashmira Kakati ha obtingut fotografies de 7 espècies diferents de felins en aquesta zona. Entre elles en destaquen 3, considerades rares i en perill per la pèrdua del seu hàbitat:

Neofelis nebulosa




Pardofelis marmorata


Catopuma temminckii

Fins ara, és la major diversitat d'espècies felines trobades en una sola àrea (570km2). Fet que fa que aquests boscos siguin d'especial interès.

A més, en aquest estudi s'han fotografiat també altres animals característics, rars i en perill d'extinció. Motiu pel qual, boscos com els Jeypore-Dehing són importants per a la biodiversitat i cal que s'hi estableixin mesures de protecció que no alterin l'hàbitat de les espècies.