Cèl·lules sintètiques

Un equip de científics de l'Institut J. Craig Venter de Estats Units han presentat a la revista Science el bacteri 'Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0'.

Han aconseguit que un genoma creat per ells mateixos pugui controlar les funcions d'una cèl·lula bacteriana. L'experiment s'ha basat en la substitució del genoma del bacteri Mycoplasma capricolum per un de sintètic dissenyat amb la seqüència genòmica de Mycoplasma mycoides. A partir de la substitució, han pogut veure com la cèl·lula actua, produeix proteïnes i s'autoreplica.

Anteriorment, els científics ja havien aconseguit, per una banda, sintetitzar i copiar químicament un genoma bacterià i per l'altra, trasplantar el genoma d'un bacteri a un altre; però el que han aconseguit ara és unir aquests dos mètodes en un.

El genoma sintètic és una còpia de l'original a excepció de 14 gens. D'aquests, dos es van desorganitzar durant el procés, mentre que els 12 restants es van eliminar o alterar intencionadament. 10 gens d'aquests es van alterar per formar quatre seqüències que permeten diferenciar el genoma sintètic del natural i reemplacen gens que no eren essencials per a la viabilitat de l'organisme.

De cares al futur, els científics tenen intenció de dissenyar altres genomes més originals i crear bacteris capaços de dur a terme funcions específiques per ajudar a resoldre problemes energètics o mediambientals. I també creuen que això ajudarà a comprendre millor els mecanismes bàsics que dirigeixen la vida.

Tot i això, es tracta d'un experiment que comporta implicacions ètiques i socials importants, en relació a la síntesi de vida. En aquest sentit, els autors creuen que el descobriment, tot i les repercussions, té un gran potencial per al bé de la societat si s'utilitza amb prudència.

Per a més informació: Science Research Article.