Inauguració del Laboratori de Microscòpia Avançada a Zaragoza

Aquesta setmana s'ha inaugurat, al Campus Ebre de la Universitat de Zaragoza, l'edifici d'Instituts Universitaris d'Investigació que inclou tres centres: l'Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexes, l'Institut d'Investigació en Enginyeria d'Aragó i l'Institut de Nanociència d'Aragó que inclou el Laboratori de Microscòpia Avançada (LMA). Aquest conté un dels microscopis més avançats del món, el Titan, que té una resolució dins el rang del sub-angstrom (la deumilionèsima part d'un mil·límetre) i permet observar materials microscòpics i analitzar les seves propietats.

Gràcies a aquestes instal·lacions, es podran desenvolupar biosensors per detectar virus o proteïnes i també nous materials per als camps de la farmacologia, la biomedicina, la biotecnologia, l'electrònica, la nanotecnologia i l'agroalimentació. A més, es podrà també treballar en els sectors de l'automoció i les energies renovables.

El LMA pertany al Mapa d'Instal·lacions Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) del qual també en formen part el Gran Telescopi de Canàries i el Sincroton Alba de Barcelona.

Feliç dia de Sant Jordi!!

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Bacteris que transformen urani i netegen llocs radioactius

La investigació, duta a terme pel Laboratori Nacional d'Argonne a Estats Units, ha donat a conèixer la possible utilització, en llocs radioactius, de bacteris que transformen un urani (VI) que és soluble en aigua, tòxic i radioactiu al urani (IV) menys soluble i menys perjudicial.

Els bacteris podrien estabilitzar aquests llocs i reduir la contaminació d'urani en aqüífers i altres ecosistemes. A més, també podrien canviar químicament altres elements com el ferro i els sofre.

Fins ara, tots els estudis referents a aquests bacteris havien estat centrats en el laboratori; però en el present estudi ja s'ha començat a treballar al camp per primer cop. Estan estudiant en tres llocs d'Estats Units, contaminats per urani a causa de la proliferació nuclear de l'era de la Guerra Freda.

Els investigadors han estudiat la transformació d'urani a nivell atòmic per mitjà d'acceleradors d'electrons i un sistema d'emmagatzematge de la Font Avançada de Fotons (APS).

Tot i l'èxit de les transformacions, encara no tenen intenció d'utilitzar els bacteris de forma rutinària, ja que cal entendre molt millor el procés abans de treballar a major escala.

L'evolució territorial de les serps cegues

L'anàlisi genètic d'una nova família de serps cegues, trobades a l'illa de Madagascar, mostra que ja existien en aquestes terres abans de que fossin una illa.

Aquest tipus de serps fan aproximadament 30cm de llarg i actuen de forma molt similar als cucs, a diferència de que tenen columna vertebral i escates petites.

Segons els investigadors, la deriva continental va causar una gran impacte en aquestes serps, les quals es trobaven esteses per tot arreu, i va donar lloc a la separació de les poblacions.

Madagascar es va separar de l'actual Índia fa aproximadament 94 milions d'anys i des de llavors les serps que van quedar a l'illa han anat evolucionant independentment i donant lloc a la nova família trobada.

Actualment, però, es contemplen altres possibles causes de la separació evolutiva d'aquestes serps, ja que existeixen més espècies cegues sense una aparent influència de la deriva continental. Per exemple, les aparegudes misteriosament a Austràlia fa 28 milions d'anys, període en que no existien connexions d'altres terres amb el continent; o les trobades a Àfrica i Sud Amèrica separades fa 68 milions d'anys, mentre que els dos continents ho van fer 40 milions d'anys després.
Això porta a pensar que, en aquella època, les serps van realitzar grans viatges en busca d'un hàbitat i que devien de travessar oceans, per mitjà de vegetació flotant, per arrivar a certes terres.

Organismes pluricel·lulars viuen sense oxigen

Aquesta setmana, s'han donat a conèixer els primers animals pluricel·lulars que viuen completament sense oxigen. Es troben en un dels ambients més inhòspits de la terra: l'Atalante del Mar Mediterrani, a 3,5km de profunditat i proper a l'illa de Creta.

Aquesta zona conté aigües amb elevades concentracions de sal, fent que siguin molt denses i no es puguin barrejar amb les aigües oxigenades més superficials.

Fins ara, es coneixia que hi vivien organismes unicel·lulars, però per mitjà de l'estudi publicat a la revista digital BMC Biology el 6 d'abril, s'ha pogut conèixer que també hi viuen i es reprodueixen certs organismes pluricel·lulars en els sediments d'aquestes aigües.

Els investigadors han descrit tres noves espècies d'animals petits anomenats 'Loricifera', els quals no fan més d'1mm i tenen una mobilitat reduïda.

A partir del descobriment es van recollir exemplars i per mitjà de sondes fluorescents i altres tècniques moleculars es va poder comprovar que eren organismes vius. També es van trobar exemplars amb ous i d'altres en fase de muda, donant a entendre que aquests animals viuen en aquests sediments.

Per mitjà de l'estudi a laboratori, sembla ser que a les cèl·lules dels 'Locifera' els hi falta la presència de mitocondris, els encarregats de donar energia a la cèl·lula per mitjà de l'oxigen. Enlloc d'aquests orgànuls, tot indica que podrien tenir uns hidrogenosomes que fan una funció similar, però en entorns sense oxigen. A més, al costat d'aquests orgànuls han trobat també organismes unicel·lulars amb forma de bacils que podrien estar en simbiosi amb els pluricel·lulars.

És tracta d'un descobriment molt important ja que pot ajudar a entendre millor la vida en els oceans fa milions d'anys quan no hi havia oxigen.

Un regal genètic del sushi

A partir d'un estudi sobre el bacteri Zobellia galactanivorans, entre d'altres, i la seva font d'aliment, les algues del gènere Porphyra ('nori'), s'ha descobert que aquests microorganismes contenen un enzim anomenat 'porphyranase' que trenca els carbohidrats del nori. Però el més impactant és que, per mitjà de la seqüenciació i la comparació de dades, han trobat que els bacteris, a part de trobar-se a l'oceà també viuen en simbiosi amb d'altres dins els intestins dels japonesos.

El 'nori' és utilitzat com a embolcall en molts tipus de sushi, els coneguts 'makis', i l'estudi ha donat a conèixer que les persones que habitualment mengen sushi i altres aliments amb aquesta alga, tenen com a part de la seva microbiota intestinal aquests bacteris mentre que la resta no.

Els científics han comparat els gens de la microbiota intestinal de 13 voluntaris japonesos amb els gens enzimàtics de 18 americans i només han trobat els gens d'origen marí en els primers.

Actualment es coneix que una persona a Japó menja de mitjana 14,2gr d'algues al dia, pel que els investigadors creuen que el contacte diari de l'intestí amb el nori i per tant amb els bacteris que es troben a la seva superfície, han donat lloc a que aquests formin part de la microbiota intestinal.

Es creu que amb aquests bacteris, els japonesos poden obtenir part d'energia i nutrients provinents del nori que les altres persones no poden, ja que contenen els enzims específics per digerir l'alga.

Aquest fet mostra com els humans connectem amb la biosfera que ens envolta, donant una idea de com els organismes vius depenem els uns dels altres i de com el medi on vivim influeix en l'evolució.

Llacuna amb arsènic...i vida!

Un grup d'investigadors ha trobat flamencs i microbis, aquests últims encara no identificats, que aconsegueixen viure a la "Laguna del Diamante" a Argentina que es caracteritza per contenir aigües salobres, hiperalcalines i amb elevats nivells d'arsènic.

Aquests organismes poden ser claus per crear noves aplicacions científiques en base a la seva resistència a les condicions extremes de la llacuna, ja que cal tenir en compte també que aquesta es troba a 4.600m per sobre del nivell del mar (més radiació ultraviolada i menys oxigen) i la presència de gasos tòxics que desprèn el volcà Maipo, actiu i molt proper.

És realment sorprenent que hi visquin organismes en aquestes condicions, especialment flamencs els quals s'alimenten dels tapets microbians mitjançant la filtració de l'aigua. A més, en aquests tapets, s'ha trobat també un mineral desconegut, compost per carbonat de calci i petits esculls de cristall vermell.

Actualment s'està treballant en la seqüenciació genètica dels microorganismes trobats als tapets i es té l'esperança de descobrir en aquests característiques útils per a aplicacions mèdiques o comercials; així com també obtenir informació primordial per entendre millor l'inici de la vida, ja que les condicions extremes de la llacuna són similars a les de la Terra arcaica.

Font: Nature News.

Projecte de gran reserva marina amb controvèrsia

El govern del Regne Unit té intenció de crear la reserva marina més gran del món (545.000 km2) a l'arxipèlag de Chagos, al sud de l'Índia.


Aquesta zona, considerada un 'hotspot' de biodiversitat, és un dels ecosistemes marins més rics del món amb més de 220 espècies de corall i més de 1.000 espècies diferents de peixos.

Actualment, 270.000 persones han signat per donar suport al projecte, mitjançant la pàgina web 'Protect Chagos'; però tot i això, hi ha controvèrsia per part de la població originària de Chagos, els quals van ser desallotjats de l'illa de 'Diego Garcia' per motius militars i de defensa. Actualment, encara no se'ls ha permès tornar a la seva terra i consideren que, amb la creació de la reserva, serà més impossible tornar ja que es prohibirà la pesca a la zona, així com també altres activitats, dificultant la forma de vida en les illes. Per a més informació: BBC News.