En relació a una conversa tinguda sobre el famós 'gas del riure', del qual no recordàvem el nom, he volgut fer una entrada per parlar-ne d'aquest.
L'òxid nitrós, identificat per Joseph Priestley (1733-1804), és un gas incolor i amb una olor dolça característica. Presenta un potencial d'escalfament elevat, raó per la qual és el tercer contribuent a l'escalfament global, darrera del diòxid de carboni i el metà.
Des del segle XIX ha estat utilitzat com a anestèsic i actualment és utilitzat en alguns països com a coadjuvant en cirurgia i també en l'automobilisme com a oxidant per a augmentar la potència dels motors.
La seva actual popularitat és deguda als efectes eufòrics produïts per la inhalació, els quals no solen durar més de tres minuts. El seu ús pot ser addictiu i l'abús pot causar al·lucinacions, pèrdua de part de la memòria, desmais i parades respiratòries. Però aquesta pràctica no tan sols es fa ara, sinó que ja es duia a terme en reunions socials angleses, "laughing gas parties", des de que el químic Humphry Davy va descobrir les seves propietats narcòtiques l'any 1799 a partir d'experiments amb el seu propi cos. En aquestes festes de l'alta societat anglesa, els convidats aspiraven el gas i passaven una bona estona. A més, també es feien exhibicions dels seus efectes en les fires de les ciutats.
Per tant, no és un invent actual com molta gent es pensa, sinó que és una pràctica duta a terme des del segle XIX, en la coneguda època victoriana.
La imatge mostra el cartell d'una d'aquestes festes on es pot llegir:
"Una gran exhibició dels efectes produïts per inhalar òxid nitrós o gas del riure tindrà lloc en El ...Hall el dissabte a la tarda.
Es prepararan trenta galons de gas per administrar a l'audiència que ho desitgi. Els homes són convidats a protegir aquells que es trobin sota els efectes del gas de fer-se mal ells mateixos o als altres. Aquesta mesura és adoptada per tal de que no hi hagi cap perill. Probablement ningú es veurà temptat a lluitar.
Els efectes del gas són riure, ballar, parlar o lluitar d'acord amb el caràcter de cadascú. Sembla ser que es manté prou consciència per a no dir o fer alguna cosa que després un se'n pugui penedir.
Nota: El gas serà administrat tan sols als cavallers de classe alta. L'objectiu d'això és que l'entreteniment sigui des de qualsevol punt de vista, gentil i elegant.
Aquells que ho proven una vegada estan ansiosos de tornar-ho a fer. No hi ha excepcions a aquesta regla.
No hi ha paraules per a descriure la sensació que produeix. Robert Southey (poeta) va dir en una ocasió que 'l'atmosfera del més alt dels possibles cels ha d'estar composta per aquest gas".
Per tenir major coneixement dels efectes produïts en alguns dels homes més distingits d'Europa, veure el Diccionari Mèdic de Hooper, sota el nom de nitrogen'."
L'anunci resulta curiós i divertit per la forma en què s'expressen i pel fet de que només homes de classe alta el podien provar. També es pot entreveure que a més d'un se li va administrar més gas del compte i de tant en tant es muntava un escàndol, motiu pel que es demanava la col·laboració dels assistents; així com s'advertia de la possible addicció al gas.
Actualment aquestes pràctiques en grup tornen a tenir lloc i no resulta difícil aconseguir òxid nitrós. Per exemple, a Londres (Candem Down) es pot comprar un globus ple de gas per aspirar. Però, tot i voler passar una bona estona, cal tenir presents els seus efectes negatius i perjudicials per a la salut.
L'òxid nitrós, identificat per Joseph Priestley (1733-1804), és un gas incolor i amb una olor dolça característica. Presenta un potencial d'escalfament elevat, raó per la qual és el tercer contribuent a l'escalfament global, darrera del diòxid de carboni i el metà.
Des del segle XIX ha estat utilitzat com a anestèsic i actualment és utilitzat en alguns països com a coadjuvant en cirurgia i també en l'automobilisme com a oxidant per a augmentar la potència dels motors.
La seva actual popularitat és deguda als efectes eufòrics produïts per la inhalació, els quals no solen durar més de tres minuts. El seu ús pot ser addictiu i l'abús pot causar al·lucinacions, pèrdua de part de la memòria, desmais i parades respiratòries. Però aquesta pràctica no tan sols es fa ara, sinó que ja es duia a terme en reunions socials angleses, "laughing gas parties", des de que el químic Humphry Davy va descobrir les seves propietats narcòtiques l'any 1799 a partir d'experiments amb el seu propi cos. En aquestes festes de l'alta societat anglesa, els convidats aspiraven el gas i passaven una bona estona. A més, també es feien exhibicions dels seus efectes en les fires de les ciutats.
Per tant, no és un invent actual com molta gent es pensa, sinó que és una pràctica duta a terme des del segle XIX, en la coneguda època victoriana.
La imatge mostra el cartell d'una d'aquestes festes on es pot llegir:
"Una gran exhibició dels efectes produïts per inhalar òxid nitrós o gas del riure tindrà lloc en El ...Hall el dissabte a la tarda.
Es prepararan trenta galons de gas per administrar a l'audiència que ho desitgi. Els homes són convidats a protegir aquells que es trobin sota els efectes del gas de fer-se mal ells mateixos o als altres. Aquesta mesura és adoptada per tal de que no hi hagi cap perill. Probablement ningú es veurà temptat a lluitar.
Els efectes del gas són riure, ballar, parlar o lluitar d'acord amb el caràcter de cadascú. Sembla ser que es manté prou consciència per a no dir o fer alguna cosa que després un se'n pugui penedir.
Nota: El gas serà administrat tan sols als cavallers de classe alta. L'objectiu d'això és que l'entreteniment sigui des de qualsevol punt de vista, gentil i elegant.
Aquells que ho proven una vegada estan ansiosos de tornar-ho a fer. No hi ha excepcions a aquesta regla.
No hi ha paraules per a descriure la sensació que produeix. Robert Southey (poeta) va dir en una ocasió que 'l'atmosfera del més alt dels possibles cels ha d'estar composta per aquest gas".
Per tenir major coneixement dels efectes produïts en alguns dels homes més distingits d'Europa, veure el Diccionari Mèdic de Hooper, sota el nom de nitrogen'."
L'anunci resulta curiós i divertit per la forma en què s'expressen i pel fet de que només homes de classe alta el podien provar. També es pot entreveure que a més d'un se li va administrar més gas del compte i de tant en tant es muntava un escàndol, motiu pel que es demanava la col·laboració dels assistents; així com s'advertia de la possible addicció al gas.
Actualment aquestes pràctiques en grup tornen a tenir lloc i no resulta difícil aconseguir òxid nitrós. Per exemple, a Londres (Candem Down) es pot comprar un globus ple de gas per aspirar. Però, tot i voler passar una bona estona, cal tenir presents els seus efectes negatius i perjudicials per a la salut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario