Beneficiats de l'escalfament global

Com ja es coneix, l'escalfament que esta patint la terra causa greus problemes, però també hi ha beneficiaris d'aquest, com per exemple:

- Les meduses, en contrast amb els temps difícils que estan passant la majoria dels organismes marins, estan augmentant la seva mida mitjana i es troben en temps favorables amb les condicions que s'estan experimentant als oceans (acidificació i increment de la temperatura). A més, es veuen beneficiades per la sobrepesca ja que disposen de més plàncton i menys competència per l'aliment.

- Groenlàndia (Greenland), fent honor al seu nom, s'està convertint en una terra més verda. El gel està desapareixent i dóna lloc a més terres per al cultiu, de les quals s'estan beneficiant els agricultors.

- La verola, que va ser declarada com eradicada l'any 1979, ara sembla ser que amb l'escalfament i el desglaç del gel de la tundra, podria reaparèixer a conseqüència del possible alliberament del virus atrapat en les bombolles d'aire, ja que té la capacitat de viure durant dècades sota el gel.

- Les muntanyes també s'estan beneficiant, ja que el desglaç dels glacials estan alliberant els pics més alts de la terra i sense aquest pes, poden créixer més fàcilment. És el cas dels Alps, on les muntanyes creixen 0,088cm per any.

- I a més, els satèl·lits estan girant més ràpid a causa de l'augment del CO2 a l'atmosfera. Això afecta a la termosfera i la fa menys densa, permetent accelerar la velocitat dels satèl·lits i allargant la seva vida operativa.

Investigant els gens de la mitosi

El procés de divisió cel·lular, anomenat mitosi, és un mecanisme molt conegut, però encara no se sap molt sobre els gens que intervenen exactament en aquest. Motiu pel que es crea el consorci d'investigació europeu anomenat MitoCheck.

Aquest té l'objectiu de conèixer en profunditat el mecanisme, estudiant les cèl·lules en divisió per saber el paper que té cada gen per separat en la mitosi.

Recentment han aconseguit obtenir vídeos que capten seqüències de la divisió formades per 190.000 fotografies, fent servir la tècnica Time-lapse (incrementant la velocitat). Gràcies a això, s'ha fotografiat la desactivació d'aproximadament 21.000 gens i s'ha pogut conèixer l'efecte d'aquests en la divisió cel·lular.



Segons Jan Ellenberg, biòleg del Laboratori Biològic Molecular Europeu (EMBL) i coordinador de MitoCheck, es tracta d'una investigació molt important que ha permès obtenir informació clau per entendre millor el procés, el qual es troba estretament relacionat amb la proliferació massiva de cèl·lules, el càncer.

Per a més informació visitar la web del consorci on es pot accedir a la base de dades pel nom dels gens, el nom del RNA o el fenotip mitòtic.

Inauguració del Laboratori de Microscòpia Avançada a Zaragoza

Aquesta setmana s'ha inaugurat, al Campus Ebre de la Universitat de Zaragoza, l'edifici d'Instituts Universitaris d'Investigació que inclou tres centres: l'Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexes, l'Institut d'Investigació en Enginyeria d'Aragó i l'Institut de Nanociència d'Aragó que inclou el Laboratori de Microscòpia Avançada (LMA). Aquest conté un dels microscopis més avançats del món, el Titan, que té una resolució dins el rang del sub-angstrom (la deumilionèsima part d'un mil·límetre) i permet observar materials microscòpics i analitzar les seves propietats.

Gràcies a aquestes instal·lacions, es podran desenvolupar biosensors per detectar virus o proteïnes i també nous materials per als camps de la farmacologia, la biomedicina, la biotecnologia, l'electrònica, la nanotecnologia i l'agroalimentació. A més, es podrà també treballar en els sectors de l'automoció i les energies renovables.

El LMA pertany al Mapa d'Instal·lacions Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) del qual també en formen part el Gran Telescopi de Canàries i el Sincroton Alba de Barcelona.

Feliç dia de Sant Jordi!!

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Bacteris que transformen urani i netegen llocs radioactius

La investigació, duta a terme pel Laboratori Nacional d'Argonne a Estats Units, ha donat a conèixer la possible utilització, en llocs radioactius, de bacteris que transformen un urani (VI) que és soluble en aigua, tòxic i radioactiu al urani (IV) menys soluble i menys perjudicial.

Els bacteris podrien estabilitzar aquests llocs i reduir la contaminació d'urani en aqüífers i altres ecosistemes. A més, també podrien canviar químicament altres elements com el ferro i els sofre.

Fins ara, tots els estudis referents a aquests bacteris havien estat centrats en el laboratori; però en el present estudi ja s'ha començat a treballar al camp per primer cop. Estan estudiant en tres llocs d'Estats Units, contaminats per urani a causa de la proliferació nuclear de l'era de la Guerra Freda.

Els investigadors han estudiat la transformació d'urani a nivell atòmic per mitjà d'acceleradors d'electrons i un sistema d'emmagatzematge de la Font Avançada de Fotons (APS).

Tot i l'èxit de les transformacions, encara no tenen intenció d'utilitzar els bacteris de forma rutinària, ja que cal entendre molt millor el procés abans de treballar a major escala.

L'evolució territorial de les serps cegues

L'anàlisi genètic d'una nova família de serps cegues, trobades a l'illa de Madagascar, mostra que ja existien en aquestes terres abans de que fossin una illa.

Aquest tipus de serps fan aproximadament 30cm de llarg i actuen de forma molt similar als cucs, a diferència de que tenen columna vertebral i escates petites.

Segons els investigadors, la deriva continental va causar una gran impacte en aquestes serps, les quals es trobaven esteses per tot arreu, i va donar lloc a la separació de les poblacions.

Madagascar es va separar de l'actual Índia fa aproximadament 94 milions d'anys i des de llavors les serps que van quedar a l'illa han anat evolucionant independentment i donant lloc a la nova família trobada.

Actualment, però, es contemplen altres possibles causes de la separació evolutiva d'aquestes serps, ja que existeixen més espècies cegues sense una aparent influència de la deriva continental. Per exemple, les aparegudes misteriosament a Austràlia fa 28 milions d'anys, període en que no existien connexions d'altres terres amb el continent; o les trobades a Àfrica i Sud Amèrica separades fa 68 milions d'anys, mentre que els dos continents ho van fer 40 milions d'anys després.
Això porta a pensar que, en aquella època, les serps van realitzar grans viatges en busca d'un hàbitat i que devien de travessar oceans, per mitjà de vegetació flotant, per arrivar a certes terres.

Organismes pluricel·lulars viuen sense oxigen

Aquesta setmana, s'han donat a conèixer els primers animals pluricel·lulars que viuen completament sense oxigen. Es troben en un dels ambients més inhòspits de la terra: l'Atalante del Mar Mediterrani, a 3,5km de profunditat i proper a l'illa de Creta.

Aquesta zona conté aigües amb elevades concentracions de sal, fent que siguin molt denses i no es puguin barrejar amb les aigües oxigenades més superficials.

Fins ara, es coneixia que hi vivien organismes unicel·lulars, però per mitjà de l'estudi publicat a la revista digital BMC Biology el 6 d'abril, s'ha pogut conèixer que també hi viuen i es reprodueixen certs organismes pluricel·lulars en els sediments d'aquestes aigües.

Els investigadors han descrit tres noves espècies d'animals petits anomenats 'Loricifera', els quals no fan més d'1mm i tenen una mobilitat reduïda.

A partir del descobriment es van recollir exemplars i per mitjà de sondes fluorescents i altres tècniques moleculars es va poder comprovar que eren organismes vius. També es van trobar exemplars amb ous i d'altres en fase de muda, donant a entendre que aquests animals viuen en aquests sediments.

Per mitjà de l'estudi a laboratori, sembla ser que a les cèl·lules dels 'Locifera' els hi falta la presència de mitocondris, els encarregats de donar energia a la cèl·lula per mitjà de l'oxigen. Enlloc d'aquests orgànuls, tot indica que podrien tenir uns hidrogenosomes que fan una funció similar, però en entorns sense oxigen. A més, al costat d'aquests orgànuls han trobat també organismes unicel·lulars amb forma de bacils que podrien estar en simbiosi amb els pluricel·lulars.

És tracta d'un descobriment molt important ja que pot ajudar a entendre millor la vida en els oceans fa milions d'anys quan no hi havia oxigen.