Un regal genètic del sushi

A partir d'un estudi sobre el bacteri Zobellia galactanivorans, entre d'altres, i la seva font d'aliment, les algues del gènere Porphyra ('nori'), s'ha descobert que aquests microorganismes contenen un enzim anomenat 'porphyranase' que trenca els carbohidrats del nori. Però el més impactant és que, per mitjà de la seqüenciació i la comparació de dades, han trobat que els bacteris, a part de trobar-se a l'oceà també viuen en simbiosi amb d'altres dins els intestins dels japonesos.

El 'nori' és utilitzat com a embolcall en molts tipus de sushi, els coneguts 'makis', i l'estudi ha donat a conèixer que les persones que habitualment mengen sushi i altres aliments amb aquesta alga, tenen com a part de la seva microbiota intestinal aquests bacteris mentre que la resta no.

Els científics han comparat els gens de la microbiota intestinal de 13 voluntaris japonesos amb els gens enzimàtics de 18 americans i només han trobat els gens d'origen marí en els primers.

Actualment es coneix que una persona a Japó menja de mitjana 14,2gr d'algues al dia, pel que els investigadors creuen que el contacte diari de l'intestí amb el nori i per tant amb els bacteris que es troben a la seva superfície, han donat lloc a que aquests formin part de la microbiota intestinal.

Es creu que amb aquests bacteris, els japonesos poden obtenir part d'energia i nutrients provinents del nori que les altres persones no poden, ja que contenen els enzims específics per digerir l'alga.

Aquest fet mostra com els humans connectem amb la biosfera que ens envolta, donant una idea de com els organismes vius depenem els uns dels altres i de com el medi on vivim influeix en l'evolució.

Llacuna amb arsènic...i vida!

Un grup d'investigadors ha trobat flamencs i microbis, aquests últims encara no identificats, que aconsegueixen viure a la "Laguna del Diamante" a Argentina que es caracteritza per contenir aigües salobres, hiperalcalines i amb elevats nivells d'arsènic.

Aquests organismes poden ser claus per crear noves aplicacions científiques en base a la seva resistència a les condicions extremes de la llacuna, ja que cal tenir en compte també que aquesta es troba a 4.600m per sobre del nivell del mar (més radiació ultraviolada i menys oxigen) i la presència de gasos tòxics que desprèn el volcà Maipo, actiu i molt proper.

És realment sorprenent que hi visquin organismes en aquestes condicions, especialment flamencs els quals s'alimenten dels tapets microbians mitjançant la filtració de l'aigua. A més, en aquests tapets, s'ha trobat també un mineral desconegut, compost per carbonat de calci i petits esculls de cristall vermell.

Actualment s'està treballant en la seqüenciació genètica dels microorganismes trobats als tapets i es té l'esperança de descobrir en aquests característiques útils per a aplicacions mèdiques o comercials; així com també obtenir informació primordial per entendre millor l'inici de la vida, ja que les condicions extremes de la llacuna són similars a les de la Terra arcaica.

Font: Nature News.

Projecte de gran reserva marina amb controvèrsia

El govern del Regne Unit té intenció de crear la reserva marina més gran del món (545.000 km2) a l'arxipèlag de Chagos, al sud de l'Índia.


Aquesta zona, considerada un 'hotspot' de biodiversitat, és un dels ecosistemes marins més rics del món amb més de 220 espècies de corall i més de 1.000 espècies diferents de peixos.

Actualment, 270.000 persones han signat per donar suport al projecte, mitjançant la pàgina web 'Protect Chagos'; però tot i això, hi ha controvèrsia per part de la població originària de Chagos, els quals van ser desallotjats de l'illa de 'Diego Garcia' per motius militars i de defensa. Actualment, encara no se'ls ha permès tornar a la seva terra i consideren que, amb la creació de la reserva, serà més impossible tornar ja que es prohibirà la pesca a la zona, així com també altres activitats, dificultant la forma de vida en les illes. Per a més informació: BBC News.

L'empremta bacteriana en la identificació forense

Un grup de científics ha donat a conèixer, per mitjà de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), una possible nova tècnica d'identificació forense basada en el rastre únic de microbis que les persones, fins i tot les més netes, deixem amb les mans; funcionant com una empremta dactilar i revelant la nostra identitat.

Això és possible perquè, segons el biòleg Noah Fierer, cada persona deixa un rastre únic de bacteris a diari.

La tècnica, encara en fase preliminar, es basa en la seqüenciació genètica i presenta una precisió del 70-90%, la qual es pretén augmentar quan es perfeccioni el mètode.

A més, és una investigació important perquè també pot ser molt útil quan és difícil obtenir DNA humà d'objectes, sent més fàcil recollir el bacterià deixat per les persones.

Per a més informació: BBC News.

Curiositats sobre l'aigua

Curiositats per conèixer una mica més l'importància de l'aigua, les seves característiques i alguns descobriments recents:

- El 70% de la Terra està cobert d'aigua; però només un 3% és aigua dolça, la majoria de la qual està congelada (2%).

- En un període de 100 anys, una molècula d'aigua passa 98 anys a l'oceà, 20 mesos en gel, 2 setmanes en llacs i rius i menys d'una setmana a l'atmosfera.

- Les gotes de pluja no tenen la típica forma de llàgrima sinó que són aixafades amb forma esferoide, tal i com han pogut comprovar els científics a partir de càmeres d'alta velocitat.

- Una persona pot sobreviure un mes sense alimentar-se, però només set dies com a màxim sense beure aigua.

- Enginyers de la Universitat de Florida han creat una superfície plana que no s'humidifica, les gotes d'aigua rellisquen per sobre. Això s'ha aconseguit reproduint en el plàstic la forma i els patrons dels pèls microscòpics que creixen en els cossos de les aranyes, dissenyats per a que aquestes estiguin sempre seques.

- En la Universitat de Tokio han desenvolupat un material anomenat aigua elàstica a partir d'una barreja de dos grams d'argila, matèria orgànica i aigua natural. És molt útil per fabricar medicaments i per reparar teixits.

- La urticària aquagènica és una reacció al·lèrgica molt rara a l'aigua que presenten molt poques persones, una trentena de cassos registrats. Es creu que és deguda a la presència d'un antigen que activa el sistema immune. En contacte amb l'aigua, l'antigen es dissol i fa que les cèl·lules defensores alliberin histamina causant picor, erupcions i altres símptomes al·lèrgics.

El peix-ratpenat de llavis vermells

La natura sempre sorprèn per la seva diversitat, portant espècies úniques i raríssimes com l'anomenat peix-ratpenat de Darwin amb llavis vermells (Ogcocephalus darwini), el qual es troba en climes tropicals.

És un peix impressionant i misteriós per la seva peculiar morfologia.

En el vídeo que es mostra a continuació, apareix un exemplar trobat per casualitat quan es buscava una altra espècie rara de peix a les aigües de l'illa de Cocos al Pacífic.

No sol ser un gran nedador, sinó que normalment es dedica a 'caminar' pel fons de l'oceà.

Trobades 7 espècies de felins en una sola àrea a l'Índia

Gràcies a un estudi de 2 anys (2007-2009), en els boscos de Jeypore-Dehing en Assam, Índia; la biòloga Kashmira Kakati ha obtingut fotografies de 7 espècies diferents de felins en aquesta zona. Entre elles en destaquen 3, considerades rares i en perill per la pèrdua del seu hàbitat:

Neofelis nebulosa




Pardofelis marmorata


Catopuma temminckii

Fins ara, és la major diversitat d'espècies felines trobades en una sola àrea (570km2). Fet que fa que aquests boscos siguin d'especial interès.

A més, en aquest estudi s'han fotografiat també altres animals característics, rars i en perill d'extinció. Motiu pel qual, boscos com els Jeypore-Dehing són importants per a la biodiversitat i cal que s'hi estableixin mesures de protecció que no alterin l'hàbitat de les espècies.